Notícies

VIATGE A ITÀLIA

No sabíem si era la son o és que encara no ens ho acabàvem de creure, però era divendres trenta a les sis del matí. Tots els alumnes de segon de batxillerat estàvem il·lusionats esperant per pujar al bus destinació Itàlia. Durant les primeres hores, el bus estava totalment en silenci, però un cop vam fer la primera parada va cobrar vida. En realitat, no semblava un bus, era més aviat com casa nostra, sessió de pel·lícules, al fons de l'autobús un cub de música que semblava increïble que pogués sonar tan fort... Desordenat com tots nosaltres, vam habitar-lo durant tota l'excursió. Vam estacionar a Nimes per dinar, però abans vam visitar la Maison Carrée, increïble al veure-la en directe. Un parell de fotos, tots dinats i un bon cafè per pair-lo. Tornem a pujar al bus fins arribar a Mònaco, una ciutat realment luxosa, vam anar al casino per veure-hi els cotxes. No hi ha paraules per descriure'ls, ens feia por tocar-los al fer-nos la foto per si els ratllàvem. Vam veure el Palau dels Grimaldi, els guàrdies de seguretat eren bastant antipàtics, no els  costava res fer-se una fotografia amb nosaltres... 

De Mònaco vam tornar a Niça per sopar i dormir, després de discutir quin lloc era més barat, vam asseure'ns en un restaurant on vam acabar fent amics i tot. Després d'una pizza, en general bastant bona però alguna cremada, de moltes ruqueries i molts riures, els nens van sortir de festa a veure què  trobaven i les nenes es van quedar a l'hotel. Poca cosa van trobar, les begudes molt cares i molt poca festa. L'endemà ens vam aixecar per anar a Milà. Només arribar a la plaça del Duomo, ja ens esperaven els “conguitos” per donar-nos polseres a canvi de la voluntat. Una catedral realment espectacular, per molts cops que la miréssim ens impressionava igual. Després de dinar en un auto-grill, ens van deixar la tarda lliure per comprar.
A la nit vam anar a un hotel als afores de Venècia, vam sopar pizza, per variar una mica, i vam anar a dormir, estàvem molt cansats. El dia següent, un cop vestits i esmorzats vam anar cap a Venècia, vam pujar a una vapporeto, que ens va portar fins al centre de Venècia. Un cop allà, ja ens havien advertit que hi havia “aqua alta” i no vam poder passar pel mig de la plaça Sant Marc, ja que estava tota inundada. Vam haver de caminar per unes tarimes que les posen per aquestes ocasions. Ens van deixar comprar records i vam anar a dinar. Tot seguit, ens vam fer fotos pels ponts més importants i alguns van anar amb góndola i els altres es van quedar comprant més. Finalitzat això, un bon cafè a un Hard Rock i cap al vapporeto per tornar. El bus ens va portar a Florència per sopar i sortir de festa. Aquest cop vam sortir tots, nens i nenes, ens ho vam passar molt bé, puc dir que no és necessari beure per passar-s'ho tan bé.
Quan ens vam despertar i esmorzar com cal, vam anar cap a Pisa a veure-hi la torre i la catedral. A Pisa, no vam baixar del bus i ja teníem com a quinze “conguitos” intentant-nos vendre qualsevol cosa, ens van seguir fins pujar al bus turístic que ens portava a la torre. Vam veure la torre, ens vam fer moltes fotografies, ja que no ens quedava bé, vam comprar més regals i vam anar a dinar. Un cop dinats, vam anar a Siena, al principi no ens feia molta gràcia que hi hagués guia, però la història d'aquesta ciutat és vertaderament interessant, vam acabar tots meravellats. Després de la ruta, ens van donar lliure i vam anar a fer un bon capuccino. Vam tornar a Florència per sopar i després, un altre cop de festa. Aquesta vegada érem els reis de la pista, ens va ovacionar tota la discoteca al ballar el Gangnam Style. Aquella nit, vam dormir com angelets. El dia següent, plovent a bots i barrals, vam visitar Florència, el David de Miguel Àngel i Santa Maria del Fiore. Tots molls i dinats, vam tornar cap al bus per anar a buscar el vaixell. Vint-i-quatre hores dins del vaixell, semblava un repte bastant dur, però ens en vam sortir prou bé. Al principi, no estàvem acostumats a les onades, però després de passar-hi la nit, semblava que estiguéssim a terra. Durant la tornada, estàvem una mica melancòlics, ens ho havíem passat molt bé i sabíem que era l'última excursió que faríem tots junts. Un cop a Barcelona, vam pujar al bus per tornar cap a Balaguer, puc dir que, aquesta excursió realment ens ha unit molt i això és el millor de tot.